Els criteris diagnòstics pel trastorn per afartament, atenent al DSM-5, són:

• Episodis recurrents d’afartament. Poden venir caracteritzats per dues situacions. Per una banda, una ingesta d’una quantitat d’aliment superior a una ingesta normal en un període de temps determinat. D’altra banda, una sensació de falta de control sobre la ingesta. En aquest segon cas, els episodis s’associen a menjar de forma molt ràpida, menjar fins sentir-se desagradablement ple, menjar sol o d’amagat per vergonya, consumir grans quantitats d’aliments sense sensació de gana, culpabilitat després d’un episodi i/o malestar intens envers els afartaments.
• Els afartaments no s’associen a la presència recorrent d’un comportament compensatori inapropiat, com succeeix en la bulímia.