Trastorns de la Conducta Alimentaria

Sobre els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)
Els trastorns de la conducta alimentària suposen un 20% dels ingressos per trastorns mentals en pacients de sexe femení d’entre 15 i 24 anys, sent l’adolescència el període de major risc. El seu tractament requereix de teràpies més llargues que la mitjana d’altres tractaments, sent la durada mitjana aproximadament 4 anys i requerint sessions terapèutiques setmanals. I no només això, les taxes de recaiguda abans dels 2 anys des de l’alta poden arribar a ser del 35%. D’aquí la importància de realitzar un correcte seguiment.

Factors que influeixen en els TCA
L’aparició d’un TCA pot ser deguda a diversos factors, però majoritàriament es consideren 3 grans grups: factors individuals, factors psicosocials i factors socioculturals.
- Els factors individuals inclouen: abusos, insatisfacció corporal, dietes inadequades, situacions traumàtiques, etc.
- Els factors psicosocials inclouen: la necessitat d’aprovació, el perfeccionisme, un pensament rígid, els problemes d’identitat, la voluntat d’evadir conflictes o la baixa autoestima.
- Els factors socioculturals inclouen: ideals de bellesa extrems, manca de definició de límits, la realització d’activitats que exigeixen baix pes, o el rebre crítiques constants sobre el propi pes.
PRINCIPALS PROBLEMES DELS TCA
Un dels principals problemes dels TCA són les cognicions distorsionades, és a dir formes errònies d’entendre la informació o mala interpretació de la realitat. Aquestes van associades a comportaments i sentiments que es veuen reforçats amb un estil de pensament irracional i una percepció negativa d’un mateix. Alguns exemples d’aquets pensament són:
- Tot o res. No es consideren els termes intermedis.Ex: Si peso un gram més estaré “grassíssima”.
- Minimitza o s’ignora qualsevol possible característica que agradi del propi cos.Ex: em dius que tinc un cos bonic, però se que menteixes.
- Tot fracàs s’argumenta i és degut a una única cosa.Ex: clar que no tinc amics, amb aquest cos jo tampoc em voldria.
- S’està convençut que saben el que els altres pensen.Ex: Tothom m’està mirant perquè se’m marca la panxa
- S’està segur que no es pot aconseguir algunes coses degut a l’aspecte físic.Ex: clar que no tinc amics, amb aquest cos jo tampoc em voldria.
- Tots els canvis d’humor, els mals dies, les preocupacions són culpa del cosEx: la vida no te sentit si no puc baixar de pes
